Mirem... i el que ens agrada es allò que reconeixem, com un reflex del ja viscut. És allà on estem tranquils.
Toquem... i el que ens agrada és allò que podem reconèixer amb la memòria dels nostres dits, la resta és rebuig de les nostres mans.
Olorem... i inhalem només quan el nostre cervell ens diu que val la pena, ningú ha pogut explicar amb precisió quina olor fa allò que mata.
Degustem... amb plaer el que acceptem com combinació del ja après però allò nou, completament nou, no deixem que s’abismi més enllà de la nostra llengua.
Escoltem... i ens agrada si des de dins ho podem explicar en base a l’algoritme que ens hem anat fent, des de que varem néixer.
Les matemàtiques s’aprenen des de ben petits.
Sempre buscant el simètric, per estar tranquils. Però no és cert, no hi ha res certament simètric,
mira’t els ulls,
mirat les mans,
passat i present.
Fotografies per Josep Raduà. Texts (si no s'indica el contrari) Pau Bayón
Toquem... i el que ens agrada és allò que podem reconèixer amb la memòria dels nostres dits, la resta és rebuig de les nostres mans.
Olorem... i inhalem només quan el nostre cervell ens diu que val la pena, ningú ha pogut explicar amb precisió quina olor fa allò que mata.
Degustem... amb plaer el que acceptem com combinació del ja après però allò nou, completament nou, no deixem que s’abismi més enllà de la nostra llengua.
Escoltem... i ens agrada si des de dins ho podem explicar en base a l’algoritme que ens hem anat fent, des de que varem néixer.
Les matemàtiques s’aprenen des de ben petits.
Sempre buscant el simètric, per estar tranquils. Però no és cert, no hi ha res certament simètric,
mira’t els ulls,
mirat les mans,
passat i present.
Fotografies per Josep Raduà. Texts (si no s'indica el contrari) Pau Bayón
3 comentaris:
DESPRÉS DE VEURE LA TEVA OBRA M'HE QUEDAT PARAT.....POTSER NO TANT DE LES PINTURES SINO DEL CONJUNT QUE FORMEN AL BLOGG AMB EL SEUS COMENTARIS.M'HA FET RECAPACITAR....PARAULA MOLT OLVIDADA A AQUESTS TEMPS TANT ACCELERATS.HEM SENTO MILLOR QUE ABANS DE VEURE'L.
SUPOSO QUE ES UN BLOGG MOLT RECENT PERQUÈ NO ENTENC QUE NO HI HAGI CAP COMENTARI.
Signa,
Un "Murgot" amb Perilla.
Inspirador i reflexiu. Bona obra, combinació imatge-text que convida a donar-li una volta més de rosca, a extreure'n el suc.
Me irritan tus cuadros y tus palabras. Me encantan… Hago ejercicios vanos por entenderlos y siempre tengo la sensación de quedarme en la costra, me gustaría meterles la mano, darles la vuelta, entenderlos, aprehenderlos, domesticarlos, pero se me escapan y eso me irrita… Cuando reflexiono me doy cuenta de su genialidad (perdón por la palabra, ojala no estuviesen tan estigmatizada). Si solo miro y leo buscando la belleza, la encuentro, los colores, el trazo, la delicadeza, pero pronto oigo una voz provocadora que intento escuchar: mis manos no son simétricas, ni mi vida, o puede que sí, ¿existen las sirenas?, quizá yo lleve una dentro, los huevos vuelan o se caen, depende de la magia que puedan reconocer mis ojos, la verdad sobre Frankenstein es que todos somos un poco monstruos y milagros y ,¿de verdad existen las princesas todo corazón?, tienen más corazón las ranas, estoy segura… y… no…, tus ojos,¡ tus ojos son mucho más…!Gracias por despertarme!!!
Publica un comentari a l'entrada