Toquem... i el que ens agrada és allò que podem reconèixer amb la memòria dels nostres dits, la resta és rebuig de les nostres mans.
Olorem... i inhalem només quan el nostre cervell ens diu que val la pena, ningú ha pogut explicar amb precisió quina olor fa allò que mata.
Degustem... amb plaer el que acceptem com combinació del ja après però allò nou, completament nou, no deixem que s’abismi més enllà de la nostra llengua.
Escoltem... i ens agrada si des de dins ho podem explicar en base a l’algoritme que ens hem anat fent, des de que varem néixer.
Les matemàtiques s’aprenen des de ben petits.
Sempre buscant el simètric, per estar tranquils. Però no és cert, no hi ha res certament simètric,
mira’t els ulls,
mirat les mans,
passat i present.
Fotografies per Josep Raduà. Texts (si no s'indica el contrari) Pau Bayón